L’OMAC presenta el seu primer àlbum 'Trencadís'
‘Trencadís’ es publica el 25 de març i és el debut discogràfic de l’OMAC: un llibre-CD de 48 pàgines i 13 composicions on els més de 30 intèrprets de la formació musiquen sota la direcció de Dani López i amb la veu de l’Anna Ferrer textos originals de poemes post-contemporanis catalans com Clara Fiol, Rosa Vilanova, Josep Pedrals, Anna Gual, Sònia Moya, Mireia Calafell, Enric Cassasses i Juana Dolores
Teniu entre les mans, ben bé, un trencadís: un aplec de fragments esparsos que s’uneixen al servei d’un projecte sòlid i comú. La ballarina, l’equip d’il·luminació, cada músic de l’orquestra i un llistat de crèdits infinit s’ajunten, s’invisibilitzen amb modèstia entre el conjunt i esdevenen imprescindibles com cada una de les peces d’un mosaic. La tradició, la modernitat, l’apoteosi i la intimitat s’articulen també com tessel·les necessàries i discretes d’aquest Trencadís. El nom és tot un encert. Però no s’acaba aquí, la poètica: és Trencadís allò que és «fàcil de trencar-se», ens recorda el DIEC. El que teniu entre les mans, doncs, com la veu d’una padrina o el llombrígol d’un infant, és d’allò més valuós precisament perquè és fràgil i vol cura.
La paraula, la cultura, la música popular i tants altres béns volàtils són matèries primeres d’aquest volum. Hi podreu llegir els versos originals d’un seguit de poetes i poetesses que van inspirar les cançons d’un disc. El disc, també hi és: hi sona una orquestra jove i paritària, amb músics de cobla, de música tradicional, de clàssica i de jazz. La dirigeix un director i arranjador amb el cap a mil revolucions i el cor al servei de la música, i hi vola una veu amb tota la força i la tendresa a dins. També hi ha l’enllaç a un documental, perquè la dimensió de tot plegat és tan enorme que era gairebé necessari posar-hi imatges. Per acabar, encara una capa més: trobareu fotografiades cadascuna de les cares imprescindibles del mosaic —fins i tot els crèdits, aquí, tenen un valor afegit. És, certament, una macro-obra interdisciplinària. Perquè ja ho descobrireu en rebostejar les pàgines, però sobretot perquè tothom hi és essencial, no m’he atrevit a citar ningú.
Davant d’aquest desplegament artístic sense límits ens ve a la boca la paraula endimoniada: qualitat. Aquí, però, s’estova i es desproveeix de qualsevol criteri elitista, perquè hi és només com un mitjà enfocat cap a la cura. A més d’extraordinària, Trencadís sobretot és una creació humil, que posa al centre i fa tornar gran tot allò que sol restar als marges, i ho aglutina amb tot l’esment del món. Com les gerres japoneses clivellades d’or, aquesta qualitat que inaugura l’obra rau en la massa que connecta tot allò que és petit, que fins ara s’ha hagut de dir fluix i s’ha jutjat prescindible. El cant de batre, la cançó enamorada o la mà d’un fill aquí s’inflen justament perquè s’ajunten i es consideren peces clau de l’engranatge. Aconseguir que sonin tan bé i tan grans és obrar el miracle de la senzillesa: mirar-les generosament, sense menystenir el seu valor intrínsec. I quan s’acaba el disc se’ns oblida que un dia algú ens va vendre la delicadesa com un mal.
Obriu aquest volum com qui obre portes i finestres per ventilar la casa. Deixeu que us fereixi com l’aire fresc i us esquinci els endins. Que caigui cada convicció i es desarrelin les certeses més antigues. Noteu el terrabastall i el bàlsam a cada cançó; i a cada vers, la por de la desfeta i la pau del dol. Vigileu que no es perdi res de vosaltres, assegureu-vos que cap bocí torni al seu lloc. Lliureu-vos-hi amb el cos sencer i que arribi la certesa: que de cada trencadissa en podem fer meravelles.
Clara Fiol Dols | Palma, gener del 2022
ÀLBUM JA DISPONIBLE A TRENCADIS.PPF.CAT
ESCOLTAR 'TRENCADÍS'